Gel netejador per a les pells mixtes i greixoses. No conté sabó, incorpora actius per a la regulació de greix, que matificá i elimina les lluentors de la pell.
Complement alimentós amb vitamines, minerals i àcids grassos omega-3. Amb àcid fòlic, que contribueix al creixement normal del teixit matern durant l'embaràs.
Complement alimentós amb vitamines, minerals i àcids grassos omega-3, DHA, EPA i amb Iode, que contribueix a la funció cognitiva normal i al funcionament normal del sistema nerviós.
Complement nutricional que aporta la vitamina D3 necessària per a mantenir una correcta salut òssia i un correcte funcionament del sistema immunològic.
Complement nutricional que aporta la vitamina D3 necessària per a mantenir una correcta salut òssia i un correcte funcionament del sistema immunològic.
Complement alimentós a base de melatonina d'origen natural, planta i magnesi que ajuden a millorar la qualitat del somni.
Per 2 càpsules: 1 mg de melatonina. 100 mg de pols de Eschscholtzia. 100 mg d'extracte de pasiflora. 100 mg de magnesi. 6 mg d'àcid pantotènic (vitamina B5). 1,4 mg de vitamina B6. 200 mcg d'àcid fòlic. 2,5 mcg de vitamina B12. /
És un complement alimentós , la fórmula del qual cobreix les necessitats diàries d'àcids grassos essencials omega3, vitamines, oligoelements, carotenoides com a luteïna i zeaxantina, glutatió i polifenols de l'olivera.
Tovalloletes a base de plantes formulades especialment per a alleujar tot tipus d'afeccions en les vies respiratòries, principalment en la part ocular.
Tovalloletes a base de plantes formulades especialment per a alleujar tot tipus d'afeccions en les vies respiratòries, principalment en la part ocular.
Miconeo HEP combina l'acció de 4 fongs medicinals (reishi, cordyceps, shiitake i polyporus) amb el reconegut efecte del card marià, per a aconseguir una acció protectora del fetge .
Complement nutricional que aporta la vitamina D3 necessària per a mantenir una correcta salut òssia i un correcte funcionament del sistema immunològic.
Complement alimentós amb probiòtics, prebiòtics, vitamines i àloe vera per a millorar la salut gastrointestinal i afavorir el normal funcionament del sistema immunitari.
Complement alimentós en sobres per a nens formulat a base de ceps macrobiòtics per a prevenir la contracció de la gastroenteritis o l'aparició del còlic lactant quan s'associen a la presa d'antibiòtics.
Sinergia de plantes, minerals i vitamines que funciona com a suport al normal funcionament psicològic, ajudant en la regulació de l'equilibri emocional.-
Formulació específica i exclusiva a base de ferro sucrosomat amb edulcorants.
30 càpsules /
€26,05
Sovint veiem companys que tot fent el tallat o un cafè amb llet demanen al cambrer: “faci'm el tallat amb llet sense lactosa”.
Aquesta demanda és deguda al fet que són persones amb una certa intolerància a la lactosa.
La LACTOSA és un sucre que fonamentalment està amb la llet dels mamífers i conseqüentment en els productes làctics derivats de la llet.
A títol anecdòtic direm que la llet materna conte un 7,2% de lactosa i la de vaca un 4,8 %
Químicament, la lactosa està formada per dos sucres: la glucosa i la galactosa.
Les persones que tenen aquesta intolerància no poden digerir la LACTOSA. Arran d'això, tenen malestar que pot comportar: diarrea, gasos i inflor després d'ingerir productes lactis.
Aquesta afecció, no sol causar grans problemes, però els símptomes poden ser molestos i en els casos d’intolerància total a la lactosa poden ser molt molestos.
La intolerància a la lactosa es deu a l'escassetat d'un enzim LACTASA , que es produeix en l'intestí prim . Una persona pot tenir nivells baixos de lactasa i encara així ser capaç de digerir productes lactis. No obstant això, si els nivells són molt baixos, es produeix la intolerància a la lactosa, i els símptomes començaran a aparèixer després d'ingerir productes lactis.
La majoria de les persones que tenen intolerància a la lactosa poden viure amb aquesta afecció sense haver de renunciar a tots els productes lactis.
Cal diferenciar doncs la intolerància lleugera de la intolerància absoluta.
Val a dir que hi han molt afectats d’intolerància parcial i molt poc
Símptomes
Els signes i símptomes de la intolerància a la lactosa solen començar entre 30 minuts i 2 hores havent pres aliments que contenen lactosa.
Els símptomes comuns són:
Diarrea
Nàusees i, a vegades, vòmits
Còlics estomacals
Inflor
Gasos
Causes
La intolerància a la lactosa s'origina quan l'intestí prim no produeix la quantitat suficient de LACTASA , que com ja hem dit és l’enzim que permet dividir en dos la molècula de lactosa i
converteix el sucre de la llet en dos sucres simples (glucosa i galactosa) que s'absorbeixen a través de la mucosa intestinal i ingressen al torrent sanguini.
Si tens deficiència de lactasa, la lactosa dels aliments que consumeixes es desplaça fins al còlon en lloc de processar-se i absorbir-se. En el còlon, els bacteris comuns interactuen amb la lactosa no digerida, la qual cosa provoca la presència dels i símptomes d'intolerància que ja hem apuntat.
Existeixen tres tipus d'intolerància a la lactosa.
1-Intolerància primària
Les persones que desenvolupen intolerància a la lactosa primària, que és el tipus més comú, comencen la vida produint suficient lactasa. Els bebès, que reben tota la seva nutrició de la llet, no necessiten lactasa per digerir la lactosa.
A mesura que els reemplacen la llet per altres aliments, la seva producció de lactasa normalment disminueix, però sol mantenir-se prou alta per a digerir la quantitat de productes lactis presents en una dieta típica d'adults.
En la intolerància a la lactosa primària, la producció de lactasa finalment disminueix dràsticament, la qual cosa fa que els productes lactis resultin difícils de digerir en l'edat adulta.
2-Intolerància secundària
Aquesta forma d'intolerància a la lactosa es produeix quan l'intestí prim disminueix la producció de lactasa després d'una malaltia del tipus ,infecció intestinal, malaltia celíaca, proliferació bacteriana o malaltia de Crohn.
El tractament del trastorn pot restaurar els nivells de lactasa i millorar els signes i símptomes, encara que això pot portar temps.
3-Intolerància congènita.
Amb molt poca freqüència, els bebès poden néixer amb intolerància a la lactosa causada per la falta de lactasa. Aquest trastorn es transmet d'una generació a una altra, en un patró d'herència anomenat "autosòmic recessiu", cosa que significa que tant la mare com el pare han de transmetre la mateixa variant genètica perquè un nen pateixi aquesta afecció.
Els bebès prematurs també poden tenir intolerància a la lactosa a causa d'un nivell insuficient de lactasa.
Afortunadament aquest trastorn és minoritari
Factors de risc
Els següents són factors que poden fer que sigueu més propensos a tenir intolerància a la lactosa:
1-Edat avançada. La intolerància a la lactosa sol aparèixer en l'edat adulta. Aquesta afecció és poc freqüent en bebès i en nens petits.
2-Origen ètnic. La intolerància a la lactosa és més freqüent en persones d'origen africà o asiàtic
3-Naixement prematur. Els bebès prematurs poden tenir nivells reduïts de lactasa pel fet que l'intestí prim no genera cèl·lules productores de lactasa fins a fins del tercer trimestre.
4-Malalties que afecten l'intestí prim. Alguns dels problemes de l'intestí prim que poden provocar intolerància a la lactosa són el creixement bacterià excessiu (SIBO), la malaltia celíaca i la malaltia de Crohn.
5-Uns certs tractaments oncològics. Si has rebut radioteràpia contra el càncer d'estómac o presentes complicacions intestinals a partir de la quimioteràpia, tens major risc de presentar intolerància a la lactosa.
Diagnòstic
Els diagnòstics no són fàcils però ,es podria sospitar una intolerància a la lactosa basant-se en els teus símptomes i en la teva resposta a la reducció de la quantitat d'aliments lactis en la dieta.
Si mengues o beus derivats làctics i sempre et trobes malament i per contra si no en rens i els símptomes desapareixen i això passa de forma repetida, pots sospitar de que tens una certa intolerància a la lactosa.
El teu metge pot confirmar el diagnòstic mitjançant la realització d'una o més de les següents proves:
1-Estudi d'hidrogen en alè.
Després de beure un líquid que conté alts nivells de lactosa, el metge mesura la quantitat d'hidrogen en el teu alè a intervals regulars. Exhalar massa hidrogen indica que no estàs digerint i absorbint completament la lactosa.
2-Prova de tolerància a la lactosa. Dues hores després de beure un líquid que conté alts nivells de lactosa, et faran una anàlisi de sang per a mesurar la quantitat de glucosa en el torrent sanguini. Si el nivell de glucosa no s'eleva, significa que el cos no digereix ni absorbeix adequadament la beguda amb lactosa.
Tractament
1-Limita el consum de llet i altres productes lactis
2-Inclou petites porcions de productes lactis en els teus menjars habituals
3-Menja i beu gelat i llet amb contingut reduït de lactosa
4-A la farmàcia venem l'enzim LACTASA en diferents preparacions comercials de manera que pots afegir aquest preparat, que, per altra part, és totalment natural i totalment inofensiu.
Lactoben, un preparat amb lactasa que pot facilitar prendre derivats làctics
Com diu la dita
El millor metge és un mateix
de manera que tu coneixes bé el teu cos imitjançant alguns mètodes d'assaig i error, podries ser capaç de predir la resposta del teu cos als aliments que contenen lactosa i calcular així quan pots menjar o beure sense sentir molèsties.
Afortunadament ,són poques les persones que tenen una intolerància tan greu a la lactosa que es veuen obligades a eliminar tots els productes lactis i a anar amb compte amb els aliments o medicaments sense lactis que contenen lactosa.
Medicina Integrativa
Davant de trastorns del sistema gastrointestinal, nosaltres solem recomanar incorporar a l'alimentació “microbis bons” que porten el nom de probiòtics.
Aquests són organismes vius que es troben en l'intestí i que ajuden a mantenir l'aparell digestiu saludable.
Generalment, els probiòtics es consideren segurs i és possible que valgui la pena provar-los si altres mètodes no funcionen.
En determinats casos tenim experiències de revertir la intolerància parcial a la lactosa fent servir determinats probiòtics.
Molèsties a la zona intima… Picor… Irritació... Dolor en les relacions sexuals..
Intentarem aportar llum a la foscor, amb el permís d’en Carles Porta, i aclarir el tema, ja que no tot és el mateix ni les causes ni els tractaments.
Tot i que certament tot afecta una zona molt concreta del cos de la dona.
Interrogant vaginitis
Comencem per definir els termes.
Quan en salut trobem una paraula que acaba amb ..itis, hem de saber que parlem d’una afectació inflamatòria(conjuntivitis, dermatitis, apendicitis, etc.)
De manera que si diem Vulvovaginitis ja sabem per on anirà el tema.
Deixem per un altre post la qüestió de les irritacions de la zona vulvar ( roba ajustada, sabo amb Ph inadequat, depilació, relacions sexuals. ..)
Som-hi amb les ITIS
Què és la vulvovaginitis?
Quins tipus hi ha?
Una Vulvovaginitis és la inflamació tant de la vulva com de la vagina… Encara aquí no sabem si estem al davant d’una vaginitis o d’una vulvitis, sols sabem que tenim molèsties a la zona intima i poca cosa més.
Les Vulvovaginitis majoritàriament poden ser de tres tipus:
*Vaginosis Bacteriana.
*Candidiasis.
*Tricomoniasis.
Si bé moltes dones tenen tendència a identificar com a Candidiasis qualsevol mena de molèstia en les zones íntimes, veiem que no tot s’acaba amb una Càndida ni amb un tractament per les candidiasis.
Anem per parts.
•Vaginosis Bacteriana•
Aquesta és causada per un desequilibri en la flora vaginal… existeiun sobrecreixement de Gardnerella vaginalis (entre d’altres) i la disminució de *Lactobacils .Aquests son els que asseguren un pH fisiològic àcid que actua com a barrera protectora,de manera que la seva desaparicio produeix un augment del pH.
Els principals símptomes són:
Flux anormal, que es caracteritza per tenir un color blanc /gris i per tenir una olor desagradable.
No sol produeix dolor en el coit.
Encara que evidentment existeixen molèsties en la vagina, la picor no és el principal dels símptomes i fins i tot pot no aparèixer.
Si sofreixes aquest tipus de molèsties ,pots passar per la teva farmàcia de confiança, ells et faran/farem unes preguntes i fins i podem recomanar fer un test d'autodiagnosi per aclarir quin el problema. En el seu cas i en funció de les teves respostes i del resultat del test poden derivar-te al teu metge de capçalera o suggerir un tractament pal·liatiu.
ja que disposem de productes per al tractament d'aquestes vaginosis sense necessitat de prescripció, també disposem de probiòtics i prebiòtics per a la zona íntima de la dona amb molt bons resultats.
Pel que fa a la parella del pacient seria molt recomanat mantenir-lo informat tot i que pot no caldrà de fer cap tractament.
Recomanacions clau per a evitar la Vaginosi Bacteriana
Evitar l'ús de desodorants i productes perfumats en la zona íntima
Evitar la higiene excessiva
Evitar detergents forts per a rentar la roba interior
Procurar canviar sovint els tampons o les compreses
Netejar-se sempre de davant cap endarrere després d'anar al lavabo
Assecar bé la zona íntima després de rentar-se, nedar i/o fer exercici
Canviar la roba interior després de nedar i/o fer exercici
•Candidiasis vaginals•
En aquest cas es tracta d'una *vulvovaginitis causada per un fong *Candida albicans, en la immensa majoria dels casos
Els principals símptomes són:
Picor (pruïja) intens… aquí si,la picor intensa en la zona és *característica.
Flux anormal, encara que escàs… de color blanc i consistència característica
Una diferència important respecte de la vaginosi és que aquí el flux NO és pudent.
No queda gaire bé dir ho, però la ciència és així, cal tocar i olorar per fer una bona diagnosi i conseqüentment un bon tractament.
Dolor i irritació en la zona.
Dolor en el coit.
Dolor en orinar.
En el cas de la dona, el fong es presenta en la flora i a causa de determinades circumstàncies que van des d'un contagi ,a l'ús d'antibiòtics, embaràs, canvis hormonals, diabetis… .
Els homes també poden sofrir la patologia, generalment a causa d'un contagi i es caracteritza per picor, inflamació i erupcions en el gland.
Per tant, en el cas de les candidiasis si que és necessari el tractament tant de l'home com de la dona.
Repetirem els consells del punt anterior.
Si sofreixes aquest tipus de molèsties ,pots passar per la teva farmàcia de confiança, ells et faran/farem unes preguntes i fins i podem recomanar fer un test d'autodiagnosi per aclarir quin el problema. En el seu cas i en funció de les teves respostes i del resultat del test poden derivar-te al teu metge de capçalera o suggerir un tractament pal·liatiu.
ja que disposem de productes per al tractament d'aquestes vaginosis sense necessitat de prescripció, també disposem de probiòtics i prebiòtics per a la zona íntima de la dona amb molt bons resultats.
La candidiasi és una infecció per fongs, mentre que la Vaginosi bacteriana és una infecció per bacteris.
Una altra diferència és que la candidiasi cursa principalment amb picor i coïssor, per contra en la Vaginosi bacteriana el principal símptoma sol ser flux vaginal abundant i amb olor desagradable (com a peix).
.
Recomanacions clau per a evitar les candidiasis:
Evitar l'ús de desodorants i productes perfumats en la zona íntima i al voltant d'ella (
Procura tenir un estil de vida saludable, per així mantenir un sistema immunitari fort
Evitar aliments amb molt de sucre
Si estàs prenent antibiòtics, pot ser recomanable fer servir un probiòtic al finalitzar el tractament.
Procura canviar sovint els tampons o les compreses
Sempre has de netejar-te de davant cap endarrere després d'anar al lavabo
Canviar la roba interior després de nedar i fer exercici
Tricomoniasis•
Les tricomoniasis es produeix per la infecció provocada per Trichomona vaginalis, i es tracta fonamentalment d'una malaltia de transmissió sexual.
Els principals símptomes que presenta les tricomoniasis són:
Flux abundant, de color verd-groguenc i de mala olor i fins i tot espumós.
Coïssor, picor i fins i tot dolor.
Dolor a l'orinal o en el coit.
Donat que es tracta d’una infecció de transmissió sexual és imprescindible tractar a la parella sexual
No volem fer nos pesats, però tornarem a repetir el que ja hem apuntat en els paràgraf anteriors
Si sofreixes aquest tipus de molèsties ,pots passar per la teva farmàcia de confiança, ells et faran/farem unes preguntes i fins i podem recomanar fer un test d'autodiagnosi per aclarir quin el problema. En el seu cas i en funció de les teves respostes i del resultat del test poden derivar-te al teu metge de capçalera o suggerir un tractament pal·liatiu.
Disposem de productes per al tractament d'aquestes vaginosis sense necessitat de prescripció, també disposem de probiòtics i prebiòtics per a la zona íntima de la dona amb molt bons resultats.
Si tens dubte ja saps que pots fer-nos qualsevol consulta sobre aquest o un altre tema fent clic en l’enllaç adjunt i estarem contents d'ajudar-te.
Tu pots!! Però cal seguir al peu de la lletra els punts que t'assenyalem
Aquí et deixem els cinc punts a seguir.
1-Alimenta't equilibradament.
Una nutrició saludable, variada i personalitzada és necessària per al control de la diabetis. Els aliments rics en fibra (pa integral, fruita natural amb pell i verdures fresques o cuites) són molt aconsellables; les proteïnes (carns, peixos, ous, formatge i llet) també ens són necessàries per a la reparació dels teixits; i cal moderar el consum de greixos i cal restringir la ingesta de carbohidrats.
POTS VENIR A LA FARMÀCIA A CONTROLAR LA TEVA GLICÈMIA
2-Precaució amb el sucre/
És fonamental limitar al màxim la quantitat ingerida de sucres simples: sí que està permès el consum diari de fruites fresques, llet o alguns derivats lactis, mentre que el consum de sucres refinats, mel o rebosteria ha de ser molt eventual.
Tindriem que prohibirnos de forma total la ingesta de sucre (sacarosa).
Sucre ni blanc ni moreno!
3-Modera el consum d'alcohol./
S'han d'evitar les begudes que tenen alcohol i alt contingut en sucre com a cervesa, vins dolços, sidres dolces o licors.
Sí que es poden prendre, amb moderació, les que tenen baixa quantitat de sucre: whisky, vins i xerès secs i sidra natural.
De totes maneres,cal entendre que el alcohol es un toxic i el millor consell seria, alcohol = 0
4-Vigila el teu pes/
És molt important evitar l'excés de pes i, especialment els diabètics obesos, han d'intentar perdre'l mitjançant la limitació de la quantitat de calories. I alhora és molt rellevant conèixer la composició dels aliments. No és el mateix ingerir 1000 calories de macarrons, que 1000 calories de pit de pollastre o
5-Realitza exercici físic habitualment/
Per a qualsevol persona, l'esport comporta beneficis, i per als diabètics, a més, afavoreix la disminució de glucèmia, millora la sensibilitat a la insulina i ajuda a perdre pes.
Cal posar-sé el xandall i a caminar o a córrer amb una mica D'INTENSITAT.
Tu decideixes: vols controlar el sucre o vols que el sucre controli el teu cos?
La diabetis tipus 2 és una malaltia previsible i controlable, tu tens la possibilitat de controlar la
Vols que en parlem?, la nostra feina és ajudar-te a prendre les decisions correctes
Demana hora i ens asseguem a posar ordre en la teva alimentació.
Sovint si juguem a cartes o qualsevol altre joc en el qual l'atzar i té molt a veure, poca cosa podem fer, si certament l'enginy es pot fer jugar bé les males cartes, però ens és difícil revertir el mal joc, per contra en el cas de l'osteoporosi tu tens molt a fer per a prevenir la.
L’osteoporosi no és exactament una malaltia, la definiríem com una patologia que debilita els ossos i fa que es trenquin amb molta facilitat, especialment els del canell, els de la part superior del braç, les vèrtebres i el maluc.
És molt freqüent i afecta principalment les dones, la incidència augmenta especialment a partir d'una edat i coincidint amb l'arribada de la menopausa.
Es produeix quan els ossos, que no oblidem que són teixits vius que es regeneren constantment, perden més massa de la que poden reemplaçar.
La patologia no comença de forma sobtada ans al contrari, es desenvolupa lentament i sense símptomes aparents. Això fa que moltes persones afectades no se n’assabentin fins cauen o es donen un cop fort i trenquen un os.
Algunes fractures, especialment les de maluc i les de les vèrtebres, poden produir dolor crònic i fins i tot invalidesa pel mateix dolor o bé donat que una determinada articulació deixa de ser funcional.
En el cas de l'osteoporosi com també en altres patologies la prevenció és el primer pas per evitar-ne les conseqüències. Així tenim que l’adopció d’hàbits de vida saludables i el consum de determinants complements alimentaris ens poden ajudar a enfortir la massa òssia i reduir el risc de fractures.
Causes
El sexe (Les dones a partir d'una edat tenen més probabilitats de desenvolupar la malaltia).
L’edat. (L’osteoporosi afecta principalment la gent gran).
Els antecedents familiars d'osteoporosi
Les hormones sexuals. Un nivell baix d’estrògens en les dones, a conseqüència de l’absència de menstruació, i de testosterona en els homes, pot facilitar la pèrdua de massa òssia.
El dèficit de calci i vitamina D.
Certs hàbits alimentaris: alimentació baixa en ingesta de calci (no consum de làctics)
Certs hàbits socials: poc contacte amb la natura, poc contacte amb la radiació solar
Els hàbits perjudicials: sedentarisme/consum d'alcohol/consum de tabac.
Certs medicaments, especialment l’ús perllongat de corticoesteroides orals o injectats, com la prednisona i la metilprednisolona.
Algunes malalties, com ara els trastorns de la conducta alimentària, l’hipertiroïdisme, la malaltia celíaca, la malaltia inflamatòria intestinal, i l’artritis reumatoide, entre d’altres.
Prevenció
La millor estratègia per mantenir el bon estat dels ossos i prevenir l’osteoporosi és l’adopció d’hàbits de vida saludables, com ara mantenir una alimentació equilibrada, rica en calci i en vitamina D, fer activitat física diària i evitar el consum de tabac i alcohol.
A més, per evitar el risc de caigudes i prevenir possibles fractures és important viure en un entorn segur, desplaçar-se amb prudència i adoptar postures correctes.
Risc de fractura òssia
Actualment, és possible preveure el risc que tenen les persones de 40 anys o més mitjançant un senzill qüestionari que permet avaluar de forma força aproximada les possibilitats de desenvolupar osteoporosi en els anys futurs.
També es pot fer una densitometria , que permet avaluar el nivell de densitat òssia. Aquesta és una senzilla prova que permet d'una forma no invasiva avaluar la densitat d'un os en concret i fer-ne la projecció pertinent.
La síndrome metabòlica es caracteritza per la presència d’una resistència de les cèl·lules a l’acció de la insulina, una hormona produïda pel pàncrees. Això significa que es necessita més insulina de la normal perquè el cos continuï funcionant i per conservar el sucre de la sang en un nivell saludable.
Aquest fet porta associats trastorns del metabolisme del sucre, xifres elevades de pressió arterial, alteracions lipídiques (excés de triglicèrids a la sang, augment del colesterol total, descens del colesterol-HDL) i excés de greix (sobretot al voltant de la cintura).
Quines en poden ser les CAUSES?
La importància de la síndrome metabòlica rau en el risc elevat de patir malalties cardiovasculars i diabetis que presenten les persones que la tenen.
La causa exacta de la síndrome no es coneix, però entre els factors que contribueixen a fer-la aparèixer es troben la genètica i una sèrie de condicionaments ambientals com l’obesitat, la manca d’exercici, una dieta hipercalòrica rica en greixos i sucres i el tabaquisme.
FACTORS de RISC
És possible que vostè es trobi en risc de presentar la síndrome si presenta nivells alts de greix i sucre a la sang, té la pressió alta i se li està fent panxa. De fet, es consideren factors de risc:
Obesitat abdominal (perímetre de cintura) superior a 102 cm en homes i a 88 cm en dones
Triglicèrids superiors a 150 mg/dl
Colesterol-HDL inferior a 40 mg/dl en homes i a 50 mg/dl en dones
Pressió arterial igual o superior a 130/85 mm Hg
Glucosa en dejú superior a 110 mg/dl
Si vostè presenta tres o més d’aquests factors de risc, rebrà el diagnòstic desíndrome metabòlica. Aquesta alteració es manifesta fonamentalment en el teixit adipós, el fetge i el múscul esquelètic
La possibilitat de tenir la síndrome metabòlica augmenta a mesura que la gent envelleix. La majoria de les persones que la tenen se senten saludables i és possible que no presentin símptomes. No obstant això, estan en risc de desenvolupar malalties greus, com la diabetis o problemes cardiovasculars.
La millor forma de començar a solucionar aquesta situació és augmentant l’activitat física i baixant de pes. En cas necessari, s’utilitzen medicaments per tractar els factors de risc, com la pressió alta o un nivell elevat de sucre o greix a la sang.
RECORDEU
Millorar la dieta, vigilant els aliments enriquits amb sucre com els dolços, els gelats i les begudes ensucrades.
Adquirir el pes ideal i augmentar l’activitat física.
Tractar la diabetis, l’excés de lípids a la sang i la pressió arterial com el metge li hagi indicat.
Alguns medicaments poden afectar la sensibilitat de la insulina. Davant de qualsevol dubte, consulti amb el seu farmacèutic.
Si pensa que té factors de risc per a la síndrome metabòlica, parli amb un especialista.
Un bon resum doncs per començar a tractar la Síndrome metabòlica seria:
"MENOS PLATO Y MÁS ZAPATO"
De totes maneres, si corregint només els hàbits de vida i l'alimentació no aconsegueixes modificar aquests paràmetres, a la farmàcia tenim un complement que et pot ajudar a controlar la síndrome metabòlica:
METARECOD 40 SOBRES:
És un producte útil per reequilibrar tant els paràmetres metabòlics alterats com els nivells de colesterol, triglicèrids i glucosa, així com els valors de circumferència abdominal.
Si vols més informació o tens interès en comprar-lo, clica aquí
La pressió arterial és la força que fa la sang a les parets de les artèries. Té dos components:
Pressió arterial sistòlica. Correspon al valor màxim de la pressió arterial quan el cor es contrau en bategar (sístole).
Pressió arterial diastòlica. Correspon al valor mínim de la pressió arterial quan el cor es troba en repòs, entre batecs cardíacs (diàstole).
Una persona és hipertensa quan té repetidament la pressió arterial sistòlica (la màxima) igual o superior a 140 mm Hg, o bé la pressió arterial diastòlica (la mínima) igual o superior a 90 mm Hg. Els criteris poden variar en cada persona, sobretot si es pateix alguna malaltia. En cas de tenir diabetis, les xifres de control han de ser més baixes (per sota de 130/85 mm Hg).
La hipertensió arterial és una malaltia crònica que pot arribar a causar diferents tipus de lesions a les artèries i que incrementa el risc de patir malalties de l’aparell circulatori, principalment l'ictus i l'infart agut de miocardi. És el factor de risc cardiovascular més important, però també el més fàcil de detectar i el de tractament més eficaç i senzill.
Es tracta d’un dels trastorns més freqüents en les societats industrialitzades i una de les primeres causes de mort. Afecta al voltant del 20% de la població adulta, un percentatge que augmenta amb l'edat. A Catalunya, almenys una de cada quatre persones adultes és hipertensa.
Causes
No es coneixen les causes de la hipertensió, però hi ha alguns factors que s'hi relacionen
Factors de risc
Les persones que fumen, amb sobrepès, que mengen amb molta sal i greix, que consumeixen molt d'alcohol, que pateixen estrès o que no fan activitat física tenen més probabilitats de desenvolupar hipertensió. També tenen més risc de patir-ne les persones amb el colesterol alt, amb malalties del cor o dels ronyons, i les que tenen antecedents d'hipertensió a la família.
La pressió arterial tendeix a augmentar amb l'edat. Els homes solen tenir la pressió arterial més alta que les dones fins als cinquanta anys. A partir d'aquesta edat, coincidint amb l'edat de la menopausa, passa el contrari. De tota manera, qualsevol persona de qualsevol edat pot desenvolupar hipertensió.
Cal minimitzar els factors de risc. Es diu que aquests actuen no sumen efectes negatius sinó multiplicant
Símptomes
Les persones amb una hipertensió moderada es troben bé i no tenen símptomes. Tot i això, en alguns casos els símptomes següents poden ser indicatius de tensió alta:
Mal de cap fort.
Brunzit o sorolls a les orelles.
Hemorràgia nasal.
Fatiga.
Confusió.
Dolor al tòrax.
Canvis en la visió.
Diagnòstic
Per al diagnòstic d'hipertensió arterial no n'hi ha prou amb una única mesura de la pressió arterial, sinó que les xifres han de ser elevades de manera persistent. La tensió varia segons les circumstàncies (esforços, postures, estrès…) i per això cal mesurar-la en diverses visites.
Tractament
La hipertensió és una malaltia crònica que no es pot guarir, però que es pot controlar mitjançant la introducció de canvis en l’estil de vida, com ara el seguiment d’una alimentació equilibrada i baixa en sal o la pràctica regular d'activitat física, i l'administració de medicaments, quan convé. L'objectiu del tractament és reduir la pressió arterial per evitar el risc de possibles complicacions.
El fet de trobar-se bé no vol dir que es pugui deixar, reduir o modificar la medicació. Cal recordar-se'n cada dia. Prendre-la exactament, com ha dit el metge o la metgessa, és la millor manera de tenir la pressió a ratlla.
La periodicitat amb què les persones hipertenses s’han de mesurar la pressió arterial és molt variable i està en funció de les xifres de pressió arterial, la presència d'altres malalties, etc. En cas d'un bon control, una visita cada 3-6 mesos pot ser suficient. Cal fer una avaluació mèdica a l'any perquè acudir regularment a mesurar-se la pressió és la millor manera de controlar-se-la i d'evitar complicacions.
Prevenció
Controlar la hipertensió és molt important per evitar les malalties cardiovasculars. Retardar-la o prevenir-la és possible amb un estil de vida saludable. Així, seguir una alimentació equilibrada i baixa en sal, fer activitat física regularment, no fumar i moderar el consum d'alcohol són recomanacions bàsiques que serveixen com a prevenció de la hipertensió.
Amb quina periodicitat cal prendre's la pressió arterial?
Amb quina periodicitat cal prendre's la pressió arterial?
La periodicitat anirà en funció de les circumstàncies de cada pacient, edat, patologies concomitants, etc, etc. El millor és establir en cada cas una freqüència. És per això que pots demanar hora
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes analitiques
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.
El mantenir aquesta galeta habilitada ens ajuda a millorar el lloc web.
Activeu primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les preferències!
