Mites dels medicaments sense recepta

Els medicaments sense recepta no són, com generalment es creu, inofensius

Dies enrere estava llegint una revista del sector farmacèutic. Hi apareixien unes estadístiques comparatives sobre el nivell de consum d'analgèsics entre Espanya i altres països de la comunitat europea. Resumint, l'estudi explicava que aquí prenem més analgèsics: en més quantitat i en dosis més altes. Aquí és del tot habitual prendre ibuprofè en dosis de 600mg i paracetamol en dosis de 1000mg. En canvi a Itàlia, per exemple, les dosis que solen prendre són de 200/400mg en el cas de l'ibuprofè i 500mg en el cas del paracetamol. Els medicaments sense recepta no deixen de ser medicaments i s'ha d'anar amb compte en el seu ús.

Avui, partint d'això, vull parlar-vos de la importància de respectar les pautes a l'hora de prendre els medicaments. 

L’aspirina, l'ibuprofè i el paracetamol són alguns dels medicaments que pertanyen a la categoria dels denominats medicaments publicitaris: es dispensen sense cap requeriment de prescripció mèdica i que fins i tot la llei permet publicitar-los als mitjans de comunicació. 

Sovint pensem que els medicaments que es dispensen sense recepta són inofensius i que es poden prendre com qui es beu un got d'aigua. Això és totalment fals i qualsevol medicament, inclosos els publicitaris, cal prendre'ls sols en cas  de necessitat.

.

Típics errors en els que sovint caiem i hauríem d'evitar:

"El prospecte recomana prendre un comprimit però jo me'n prenc dos de cop"

No, no podem pendre més comprimits dels recomanats. Senzillament encara que en prenem el doble o el triple no ens curarem ni el doble ni el triple. Això no funciona així: els medicaments tenen un nivell òptim de funcionament i si el superem no funcionen millor. Ens provocaran efectes secundaris i no millorarem la seva capacitat terapèutica.

"El prospecte posa que cal prendre una pastilla cada 8 hores, però jo me'n prenc una cada 4 hores."

No, no podem prendre medicaments més sovint del recomanat. Si es recomana prendre'l cada 8 hores o un cop al dia, vol dir que respectant aquesta pauta tenim garantit un nivell òptim de medicament en el torrent sanguini. Ni més ni menys. Si el prenem abans d'hora, haurem caigut en el mateix parany que en cas anterior. Tindrem excés de medicament en sang però no guanyarem capacitat terapèutica.

"Jo em prenc el medicament abans de tenir dolor, així garanteixo que no me'n vindrà"

No, no. Els medicaments tenen un mecanisme d’acció concret i específic. Si els fem servir abans que tingui lloc el fenomen pel qual estan pensats, senzillament no funcionen. Seria com voler pescar en una banyera en què no hi ha peixos. Ja poden anar fent, no en pescarem cap. Encara que agafem una canya més grossa!

"Jo em prenc un ibuprofè per anar a dormir i dormo com un nen"

No. Els medicaments tenen unes indicacions clares i molt concretes. No en podem inventar de noves. Els científics i els farmacòlegs són els que investiguen les indicacions dels medicaments. No vulguem fer la seva feina!

"A la meva germana li va molt bé!"

Si li va bé a la teva germana, ja tenim molt guanyat però tampoc és cap garantia.

.

Tenim la sort que aquests tipus d'analgèsics no causen addicció física però poden causar addicció psicològica. Podem caure en un parany emocional, amb una certa relació de dependència amb els medicaments.

Com sabeu, nosaltres ens passem el dia envoltats de medicaments però, amics i clients, el nostre consell és prendre els medicaments mínims i en les dosis mínimes.

.

A més, us fem saber que ens encanta fer perfums i colònies i el dia que vingueu teniu la porta oberta a provar-los. Us encantaran 😉 A diferència dels medicaments, podeu posar-vos-en tantes vegades com vulgueu.

.

Joan Sans, farmacèutic