Punts clau sobre la vitamina B12

Tal i com s'explica en un article d'Ecoceutics, la vitamina B12 o cobalamina és una vitamina que conté un àtom de cobalt en el seu centre i està envoltada d’una estructura orgànica complexa. Aquesta estructura pot variar en alguns àtoms, donant lloc a diferents formes de vitamina B12. Les formes que es comercialitzen per a consum humà són la cianocobalamina, la metilcobalamina, la hidroxocobalamina i l’adenosilcobalamina. Les més comunes són les dues primeres, presents en medicaments i complexos vitamínics.

Quines són les fonts de vitamina B12?

Les plantes no poden sintetitzar la vitamina B12 i és sintetitzada per bacteris anaeròbics provinents de certs aliments d’origen animal., així que si els humans la volem obtenir a través dels aliments (es pot obtenir a través de suplementació) necessitem menjar carn, llet i ous.

Els aliments més rics en vitamina B12, segons el mateix article d'Ecoceutics, "són el fetge boví, les vísceres dels aus, les cloïsses i en molt menor quantitat els rovells d'ou".

Funcions de la vitamina B12

La vitamina B12, juntament amb l'àcid fòlic, té un paper important en el metabolisme del carboni ajudant a sintetitzar correctament l’ADN, permetent que la vitamina B12 sigui part integral de:

Desenvolupament de cèl·lules sanguínies.
Síntesi de mielina, que és la substància que recobreix els nervis.
Síntesi del neurotransmissor acetilcolina.
Correcte desenvolupament fetal i infantil.
Manteniment de l’estructura òssia, evitant l’osteoporosi.

Què passa si ens falta vitamina B12?

A causa de la gran quantitat de reaccions metabòliques en les quals està involucrada, la manca de vitamina B12 s’expressa de més d'una manera.

Se'ns pot manifestar en forma d'anèmia perniciosa, que és un tipus d'anèmia diferent al que es dona per falta de ferro i que és conseqüència d'una mala síntesi d'ADN durant la formació de les cèl·lules sanguínies, generant glòbuls vermells anormals.

La falta de vitamina B12 també pot provocar problemes neurològics a causa de la pèruda de la substància que recobreix els nervis.

Podem sentir formigueig o canvis de temperatures, sobretot a mans i peus, que no semblen tenir causa fisica aparent. També podem experimentar canvis en l'humor o la memòria, en cas que l'afectació tingui lloc al sistema nerviós central.

No tots els síntomes apareixen en conjunt ni a totes les persones que pateixen manca de vitamina B12. A vegades predomina l'anèmia, a vegades els símptomes neurològics.

Els nivells baixos, encara que no arribin als nivells de manca clínica, poden provocar homocisteinèmia (igual que quan hi ha manques de folat). Seguint amb l'article d'Eucoceutics, també s'ha vist que malalties neuronals com l’Alzheimer, Parkinson, depressió, o esclerosi múltiple cursen amb nivells relativament baixos de vitamina B12 en sang, però no s’ha demostrat una relació causal; ara com ara només sabem que aquests problemes coexisteixen.

La manca clínica que desemboca en anèmia i problemes neuronals pot ser difícil de tractar, ja que solen aparèixer en pacients amb problemes per a absorbir la vitamina B12.

Suplementació

Actualment la dieta omnívora de la majoria de la població sol aportar la vitamina B12 diària necessària. A més, molts aliments com derivats làctics, cereals per esmorzars, sucs, galetes... contenen una dosi extra afegida que no contenen els seus ingredients originals.

En el cas dels vegans, que decideixen per voluntat pròpia no menjar cap aliment d'origen animal, no tenen a la dieta cap font de vitamina B12. En aquest cas, per evitar problemes de salut, han de suplementar la seva dieta prenent vitamina B12 extra.

Altres pacients que necessiten suplementació amb vitamina B12 són aquells que, per algun motiu de salut estomacal o digestiu, no poden absorbir-la. En aquest cas la suplementació es fa per via intramuscular, ja que per via oral no podria ser aprofitada. En aquesta categoria entren alguns pacients que han utilitzat omeprazol o similars durant anys, pacients amb problemes digestius que no poden secretar les proteïnes de transport necessàries, infeccions per Helicobacter pylori no tractades, cirurgia bariàtrica (reducció d'estómac) o insuficiència pancreàtica.