Detecció precoç de càncer de còlon i recte

Aquest mes de setembre ha començat una segona ronda a la Garrotxa del Programa de detecció precoç del càncer de còlon i recte, impulsat pel Catsalut, que es durà a terme fins al gener de 2019. Per això em sembla que és convenient explicar i recordar alguns conceptes per veure que és molt important participar-hi.

Què és el càncer?

El cos humà està format per moltes cèl·lules de diferents tipus. Les cèl·lules, dins del desenvolupament normal, creixen i es divideixen de manera constant i ordenada. En ocasions, aquest procés s’altera i es divideixen més cèl·lules de les necessàries i més ràpidament, la qual cosa dóna lloc a la formació d’un tumor.
Els tumors poden ser benignes o malignes. Els tumors benignes no envaeixen els teixits pròxims i rarament posen en perill la vida de la persona. Els tumors malignes són un càncer.

El càncer apareix quan les cèl·lules normals es transformen en anormals i es divideixen sense ordre ni control de manera indefinida. Les cèl·lules canceroses poden envair i destruir els teixits i òrgans propers. També poden disseminar-se per via sanguínia o per via limfàtica a d’altres zones del cos on es poden formar nous tumors; aquest procés es coneix amb el nom de metàstasi.

El càncer de còlon i recte

A Catalunya cada any es diagnostiquen més de 4.000 casos nous de càncer de còlon i recte i actualment ha esdevingut la segona causa de mort per càncer a Catalunya, en dones i la tercera en homes, amb 1.900 defuncions/any. Així doncs, la supervivència als cinc anys se situa al voltant del 50%.

La majoria dels càncers de còlon i recte es desenvolupen a partir de pòlips adenomatosos. Això no obstant, la presència de pòlips és freqüent a la població i només un petit percentatge progressa a càncer. El temps mitjà necessari per a completar aquesta progressió és llarg, probablement de 10 o més anys, fet que permet prevenir o detectar precoçment el càncer de còlon i recte i millorar-ne el pronòstic.

Donat que aquest càncer és asimptomàtic fins que està molt avançat, és molt important la participació en aquest tipus de programes de detecció precoç. La prova de detecció de sang oculta en femta és l’única que ha demostrat la seva eficàcia en assaigs controlats aleatoritzats.

Què són els pòlips intestinals?

Un pòlip és un creixement anormal a la superfície del còlon. A vegades, una persona pot tenir més d’un pòlip. Els pòlips poden ser elevats (com protuberàncies) o plans.

La presència de pòlips a la mucosa del budell és freqüent entre la població, i no constitueixen un càncer tot i que, amb el temps, s’hi poden convertir. Habitualment, el càncer de còlon i recte es produeix a partir de pòlips que estan situats a l'interior del budell. Els pòlips es poden detectar i eliminar per evitar que es transformin en un càncer.

Quines són les causes del càncer de còlon i recte?

Es desconeixen quines són les causes per les quals es pot desenvolupar un càncer de còlon i recte. Diversos estudis han demostrat que hi ha factors que poden incrementar la probabilitat de què una persona desenvolupi un càncer de còlon i recte.

La probabilitat de tenir un càncer de còlon i recte és més elevada en les persones:

• que ja han patit prèviament un càncer de còlon i recte.
• amb familiars amb càncer de còlon i recte.
• amb malaltia inflamatòria intestinal de llarga evolució.
• amb pòlips intestinals.

Hi ha un conjunt de factors que poden augmentar el risc de desenvolupar un càncer de còlon i recte. Entre aquests factors, cal assenyalar els següents:

• Alimentació amb un elevat consum de carns vermelles i greixos d’origen animal.
• Alimentació escassa en vegetals, fruita i fibra.
• L’excés de pes mantingut durant anys.
• La manca d’exercici físic.

Resultats de la 1ª edició del programa de cribratge de càncer de còlon i recte a la Garrotxa

Es van detectar 22 casos de càncer invasiu. En total, es van fer la prova més de 6800 persones, una xifra que representa el 48,75% dels garrotxins convidats a participar-hi. L'Hospital d'Olot va realitzar 446 colonoscòpies i els 22 casos positius representen una taxa de detecció de 3 per cada 1.000 persones cribrades.